miércoles, 27 de agosto de 2014

CRÍTICA

El corazón del tártaro/ Rosa Montero 
La historia que narra esta novela empieza cuando Sofía Zarzamala, una editora de libros de temática medieval, recibe una llamada en su apartamento en la que una voz masculina le dice: "Te he encontrado". A partir de ese momento, la protagonista empieza una desesperada huida que durará 24 horas y que le hará recordar un doloroso pasado y la obligará a revivir épocas oscuras de su vida, que ya creía superadas.
Rosa Montero utiliza una prosa precisa y sin florituras para narrar esta cruda historia de degradación y maltrato y consigue que el protagonista del libro sea el miedo, en el más amplio sentido de la palabra. El miedo a muchas cosas; al sufrimiento, a la falta de amor, a los demonios del pasado, a la angustia vital... pero, sobre todo, el miedo a uno mismo.
La autora describe, con todo lujo de detalles y bastante verosimilitud, a través de una serie de flashbacks, el escabroso proceso de autodestrucción provocado por la adicción a las drogas de la protagonista, pero no olvidemos que esta novela es, ante todo, una historia de intriga muy bien construida, que mantiene al lector atrapado hasta el final, aunque no renuncia tampoco a dar un mensaje más profundo y complejo.
Debo reconocer que para mí la lectura de este libro ha supuesto una grata sorpresa y que me parece una novela muy recomendable. Quizá el único pero que se le puede poner sea el final, en forma de declaración de principios sobre el sentido de la existencia, que quizá sea prescindible, pero esto no resta ni una pizca de mérito al resultado final.

viernes, 1 de agosto de 2014

CRÍTICAS

Set dies de Gràcia/ Carla Gràcia Mercadé Aquesta novel·la, que és la primera de l'autora, no és ben bé una novel·la històrica, encara que ho podria semblar. Aquest relat va una mica més enllà d'aquest concepte, barrejant personatges reals i ficticis per narrar les vicissituds d'una nissaga familiar durant un grapat d'anys. Set dies de Gràcia narra, d'una banda, la Revolta de les Quintes, que va tenir lloc l'abril de 1870, i de l'altra la història dels Lledó, una família burgesa, propietària d'un imperi industrial. El llibre, sota el meu punt de vista, té alguns encerts evidents; la narració de les dues històries es fa de forma paral·lela, amb episodis curts i de lectura àgil. La autora combina el temps passat quan narra la història convulsa de la família i el present quan narra els fets de la revolta i, finalment, totes dues línies argumentals es troben en el temps als episodis finals del llibre. Els personatges principals (la Marianna, el Fèlix i el Marçal), que formen el triangle amorós que conforma el conflicte principal, estan molt ben caracteritzats i ténen personalitat pròpia però, potser precisament per la força que ténen aquests personatges, alguns dels secundaris queden una mica tapats i se'ls podria haver tret més de suc. Globalment, és un llibre atractiu i de lectura interessant que m'ha descobert un episodi de la història de Barcelona que desconeixia i que em sembla prou important.