El motiu principal pel qual vaig decidir comprar aquesta novel·la de Montse Coll i Piera (Barcelona, 1958) és que en llegir la sinopsi vaig veure que hi havia una part de la història narrada que coincidia amb la història de la meva família, ja que el meu avi, Laureano (Lauri) Etxaburu, va ser pilotari professional i va ser un dels privilegiats jugadors de cesta-punta que van anar a Miami a fer les Amèriques.
Al principi d'Amerikarrak (2024), Karmele Goitia surt de la presó de Yeserías, on ha passat sis anys tancada per un motiu que el lector desconeix, i té el propòsit de què la seva àvia Benantzi li expliqui la complexa història de la seva família, que ens transporta a la diàspora americana dels bascos del segle XX, amb un doble bessant de perfils molt diferents: d'una banda, els pastors d'ovelles que van emigrar a Idaho per buscar una vida més pròspera i, d'altra banda, els pilotaris professionals que anaven a jugar als frontons de Miami on eren rebuts com veritables estrelles i es relacionaven amb artistes, milionaris i mafiosos.
El llibre combina fets històrics i ficció amb força encert, però bàsicament es tracta de la història d'una nissaga familiar des dels anys vint del segle passat fins a les primeres eleccions democràtiques, el 1977, i és també una novel·la eminentment femenina, narrada i protagonitzada per les dones d'aquesta família: l'amama Benantzi, les seves filles bessones, Bibiana i Amèlia, i les seves netes, també bessones, Karmele i Alazne. Els homes, excepte rares excepcions, no surten molt ben parats.
Tot i que l'argument del llibre és força interessant i toca aspectes molt curiosos i poc coneguts de la història del País Basc, la narració del llibre és bastant plana i no ha aconseguit emocionar-me tret d'algunes excepcions aïllades. Una de les coses que menys m'ha agradat és que l'argument està farcit de casualitats rocambolesques i fets provocats per un atzar excessivament capritxós que, al meu entendre, resten una mica de credibilitat al conjunt del relat que, d'altra banda, funciona molt bé. Un altre mèrit de la novel·la és que també reflecteix amb fidelitat els primers anys del moviment independentista basc, la creació de l'organització terrorista E.T.A i la conseqüent actitud repressiva de l'estat espanyol.
