Las luces de septiembre/ Carlos Ruíz Zafón

 Las luces de septiembre/Carlos Ruíz Zafón

Las luces de septiembre (1995) es la última novela que me faltaba por leer del malogrado Carlos Ruíz Zafón (Barcelona, 1964- Los Angeles, 2020), y como el resto de su bibliografía, no me ha defraudado. Si la comparamos con las otras dos novelas dirigidas al público juvenil que escribió Zafón previamente (El príncipe de la Niebla y El Palacio de la Medianoche) esta me ha parecido un poco más predecible y menos original, pero tiene todas las señas de identidad de la literatura de su autor: una historia de amor intensa, una gran dosis de misterio, una ambientación gótica y un enigma por descubrir.

La historia empieza cuando la familia Sauvelle, formada por Simone, una mujer viuda, y sus dos hijos, Irene y Dorian, se mudan a Bahía Azul, en la costa de Normandía, en el verano de 1937. Simone va a entrar a trabajar en la mansión Cravenmoore, propiedad de un enigmático y solitario fabricante de juguetes llamado Lazarus Jann. La casa, que parece tener vida propia, está poblada por autómatas y extraños artilugios creados por su propietario que le dan un aire inquietante y grotesco. Irene conoce a Ismael, un pescador del pueblo, con el que establece una relación y con el que se propone averiguar el misterio de la extraña muerte de su amiga Hannah, otra de las empleadas de la mansión, que también es prima de Ismael , y de unas extrañas luces que brillan por la noche en el islote del faro que hay en la bahía, frente a la costa del pueblo.

La ambientación es uno de los puntos fuertes de la novela; costas brumosas, la siniestra mansión, el islote rodeado por la niebla, y los bosques lúgubres,
nos ponen en situación para afrontar esta historia narrada con una prosa cristalina y preciosista, a veces con toques líricos, marca de la casa de Zafón.

Los personajes están bien definidos y, pese a no tener una excesiva profundidad psicológica, se hacen con el cariño del lector durante la narración. En definitiva, una propuesta interesante que muestra todos los elementos definitorios de la obra de Zafón, pero que solo es un preludio de las grandes novelas que escribiría después.

La Germandat de l'Àngel Caigut/ Jaume Clotet

 La Germandat de l'Àngel Caigut/ Jaume Clotet

Aquesta novel·la s'adscriu en el gènere del thriller històric religiós, una mica en la corda de Dan Brown i tants altres autors de best-sellers internacionals, i és que Jaume Clotet (Barcelona, 1974) té dos vessants ben diferenciats en la seva producció literària: d'una banda, ha publicat assajos sobre temes històrics com Les millors obres de la literatura catalana (2010), o Lliures o morts (2012), i d'altra banda, s'ha llençat a publicar novel·les amb caràcter més comercial com El càtar Proscrit (2016) o la que ens ocupa, que estan clarament orientades al gran públic.

La novel·la comença a Terra Santa, l'any 1291, on un grup de cavallers templers fugen de l'agonitzant Regne de Jerusalem emportant-se el secret més ben guardat de la cristiandat, amb la missió que no caigui en mans dels infidels i que sigui custodiat en un lloc segur. Al segon capítol fem un salt en el temps, fins a l'actualitat i serem testimonis de con l'enigma corre perill de ser desvelat i la Germandat que dona títol al llibre ha d'intervenir de la mà d'un monjo de Montserrat i d'una agent dels Mossos d'Esquadra.

En alguns passatges del llibre, en l'aspecte argumental, l'autor mostra una ingenuïtat sorprenent, que es diria més pròpia d'un llibre de literatura infantil i juvenil, contraposant el bé i el mal d'una forma molt simplista, però no es pot negar que el llibre enganxa el lector des del primer moment i és molt entretingut a causa del seu ritme àgil i dinàmic, estructurat en capítos curts. Els personatges són, al meu entendre, bastant estereotipats i estan mancats de profunditat.

El final és molt abrupte, crec que massa precipitat i obert. Segurament, Clotet ja el va escriure així amb la intenció de publicar una segona part de la novel·la, com així ha estat. En definitiva, una novel·la entretinguda però prescindible.

Els noms/ Florence Knapp

 Els noms/Florence Knapp

Segurament, qualsevol bon lector coneix la sensació de llegir un llibre en el qual no té dipositades unes grans expectatives i descobrir que és una obra no només destacable sinó francament brillant. Això encara és més fascinant quan aquesta obra és la primera que escriu l'autor, en aquest cas autora, Florence Knapp, i el lector es pregunta llavors a què es dedicava abans una persona amb aquest talent.

L'any 1987, després d'una gran tempesta, la Cora va al registre civil a inscriure el seu segon fill, acompanyada de la seva filla Maia. El seu marit, un home autoritari i controlador, vol que el seu fill porti el seu mateix nom, Gordon, seguint la tradició familiar, però la Cora té dubtes. La Maia proposa posar-li Bear i a ella li agrada el nom de Julian. Aquesta és la història de la vida del nen amb cadascun dels tres noms passant per l'adolescència i l'adultesa, tres versions diferents de la mateixa existència i de la seva família, narrades en salts de set anys, fins al 2022.

Val a dir que aquesta és una novel·la profundament original, tant en la forma com en el fons. L'autora fa un exercici d'estil magistral, fent servir una prosa senzilla, però a la vegada eficaç. Es tracta d'una lectura emotiva que planteja una reflexió profunda sobre la maternitat, sobre les relacions tòxiques, sobre la violència de gènere i sobre la família, que vol mostrar com l'elecció d'un nom pot convertir-se en una càrrega, un refugi o una oportunitat per reinventar-se. Però, sobretot, és una novel·la sobre l'amor, i la manera com perdura en el temps, tot i les sotragades de la vida.

A oscuras/ John Lawton

 A oscuras/ John Lawton

John Lawton (Inglaterra, 1949) es el autor de la serie de novelas protagonizadas por el sargento detective Frederick Troy, hijo de inmigrantes rusos adinerados, que trabaja el Scotland Yard por vocación y que demuestra un tesón y una lucidez mental fuera de lo común. La saga, que está ambientada en los años de la Segunda Guerra Mundial y de la inmediata posguerra, consta ya de nueve novelas, aunque solo dos de ellas han sido traducidas al castellano. 

A oscuras (1995) es una interesante mezcla entre novela negra y novela de espionaje, ambientada en una época histórica apasionante; el Londres de 1944, durante los terribles bombardeos de la Lutwaffe, en las semanas previas al Día D. En el East End londinense, entre las ruinas de los edificios bombardeados, unos niños encuentran un cadáver quemado y mutilado. El detective Troy empieza a investigar el caso y descubre que el cadáver pertenece  a un ciudadano alemán, y que la causa de la muerte no han sido las bombas. Esto será el inicio de una serie de muertes que tienen un nexo común, relacionado con científicos apátridas refugiados en Gran Bretaña.

Al principio, el desarrollo de la trama es lento y, en algunos momentos, un poco confuso, pero aun así engancha al lector si este hace un pequeño esfuerzo por continuar la lectura porque, a medida que va avanzando, la narración se vuelve más ágil y entretenida. De hecho, hacia el final, se producen algunos giros argumentales bastante interesantes.

Creo que Lawton capta y describe muy bien la atmósfera de Londres durante los bombardeos alemanes y los subsiguientes apagones, y también está muy acertado en la caracterización de los personajes, haciendo especial mención a algunos de los secundarios: el detective Wildeve, el patólogo forense Kolankiewicz o Nicolai, el tío de Troy, por poner solo unos pocos ejemplos.

No emprenyeu el comissari/ Ferran Torrent

 No emprenyeu el comissari/ Ferran Torrent

Aquesta és la primera novel·la protagonitzada pel detectiu privat Toni Butxana, un personatge entranyable, fidel als seus principis, amic dels seus amics i amb una certa al·lèrgia a la policia, i també és la primera novel·la publicada en solitari per Ferran Torrent (Sedaví,1951), un dels autors més populars i reconeguts de la literatura valenciana en llengua catalana.

En aquesta novel·la, Fede, un cambrer que té cura d'un germà esquizofrènic, es veu obligat a robar en un xalet per intentar millorar el seu nivell de vida, amb la mala sort que ensopega amb la casa del comissari Garcia. El comissari, humiliat per la premsa davant l'opinió pública, encarrega la investigació a Butxana, amb el que no té una bona relació personal, però que li deu alguns favors.

Torrent fa un retrat fidel de la València de principis dels anys vuitanta en aquesta novel·la negra, que també té alguns tocs d'humor; els policies amb tics franquistes, la complexa situació política en plena Transició, les organitzacions terroristes i els empresaris sense escrúpols formen part de l'argument d'aquesta petita joia.

És una novel·la breu i concisa, amb una narració àgil i entretinguda, sense floritures estilístiques, però amb un llenguatge ric i farcit sovint per expressions populars. La trama principal i les subtrames que hi ha al voltant convergeixen al final donant sentit a tota la història.

Leonardo da Vinci. La biografía/ Walter Isaacson

Leonardo da Vinci. La biografía/ Walter Isaacson

Leonardo da Vinci es, sin duda, una de las personalidades más fascinantes de la historia y, seguramente, el genio más creativo de todos los tiempos. Nadie como él representa la intersección entre la tecnología y las humanidades; pese a no tener ninguna formación académica, Leonardo diseccionó cadáveres para estudiar anatomía, se interesó por la ingeniería civil, la arquitectura, la ingeniería hidráulica, la militar, la aeronáutica, la física, las leyes de la óptica y, por supuesto, creó algunas de las obras de arte más brillantes del Renacimiento.

El periodista y escritor Walter Isaacson (Nueva Orleans, 1952) asumió el reto de escribir la gran biografía de Leonardo da Vinci que nos ocupa y para ello se basó, principalmente, en el contenido de los cientos de cuadernos manuscritos que el genio de Florencia legó a la humanidad y también en los nuevos descubrimientos hechos sobre su persona en los últimos años. Hay que recordar que Isaacson no es un neófito  en el tema de escribir biografías ya que es el autor  de algunas muy destacadas, como las de Einstein, Steve Jobs, Benjamin Franklin o Elon Musk, entre otros.

El libro nos sumerge en la vida de Leonardo ofreciéndonos una visión profunda y detallada de su trayectoria personal y profesional, combinando datos históricos, anécdotas y testimonios de algunos de sus coetáneos.

La narración resulta, en general, clara y amena, aunque haya algunos episodios, los que explican los aspectos más técnicos de sus investigaciones, que pueden resultar más pesados para el lector. Es evidente el esfuerzo de Isaacson en la labor de investigación y documentación, pero creo que su trabajo es recompensado porque logra con buena nota transmitir al lector la idea de que Leonardo da Vinci era una personalidad extremadamente compleja, polifacética y creativa, prácticamente sin parangón, con unas cualidades muy difíciles de replicar en cualquier otro ser humano.

Una de las cosas más positivas del libro es que en la parte central hay más de sesenta páginas con reproducciones de sus obras y de sus cuadernos manuscritos, que permiten seguir las explicaciones del autor de una manera muy visual, y lo que menos me gusta es el exceso de referencias y notas explicativas, que están acumuladas al final del texto.

La felicitat no és completa/ Vicenç Pagès Jordà

 La felicitat no és completa/ Vicenç Pagès Jordà

El títol d'aquesta novel·la està inspirat en una pintada inacabada en un mur de Cerdanyola, que deia: "La felicitat no és completa, fal...", que Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963- Torroella de Montgrí, 2022) veia quan anava a la facultat de periodisme i que el tenia totalment fascinat.

En aquesta novel·la es narren set episodis de la vida d'Àngel Mauri, un personatge recurrent de l'obra de l'autor, des de l'any 1973 fins al 2003, en què Pagès Jordà ens ofereix algunes pinzellades de l'existència d'aquest home gris, des de la seva infantesa, fins a la seva mort, passant per l'adolescència al seu barri, els estudis a la Universitat Autònoma de Barcelona, el servei militar i la seva vida adulta.

Podríem qualificar-la com una novel·la realista o inclús hiperrealista, però sobretot és un retrat fidedigne de la generació que va néixer a la dècada dels anys seixanta del segle passat, a través dels seus costums, les seves singularitats i les circumstàncies que els va tocar viure, i també perquè, a parer meu, mostra molts aspectes autobiogràfics de la vida de Pagès Jordà, més o menys evidents. Fins i tot, irònicament, l'autor va tenir una mort prematura deguda al càncer, com el seu personatge a la novel·la.

Tot i que l'Àngel Mauri no és un personatge especialment novel·lesc
, que té una vida bastant anodina i que durant la narració, en moltes ocasions, sembla que no passin fets destacats, crec que es tracta d'una novel·la més interessant i valuosa del que pot semblar en una primera lectura, si aquesta no s'ha fet amb cura.