El títol d'aquesta novel·la està inspirat en una pintada inacabada en un mur de Cerdanyola, que deia: "La felicitat no és completa, fal...", que Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963- Torroella de Montgrí, 2022) veia quan anava a la facultat de periodisme i que el tenia totalment fascinat.
En aquesta novel·la es narren set episodis de la vida d'Àngel Mauri, un personatge recurrent de l'obra de l'autor, des de l'any 1973 fins al 2003, en què Pagès Jordà ens ofereix algunes pinzellades de l'existència d'aquest home gris, des de la seva infantesa, fins a la seva mort, passant per l'adolescència al seu barri, els estudis a la Universitat Autònoma de Barcelona, el servei militar i la seva vida adulta.
Podríem qualificar-la com una novel·la realista o inclús hiperrealista, però sobretot és un retrat fidedigne de la generació que va néixer a la dècada dels anys seixanta del segle passat, a través dels seus costums, les seves singularitats i les circumstàncies que els va tocar viure, i també perquè, a parer meu, mostra molts aspectes autobiogràfics de la vida de Pagès Jordà, més o menys evidents. Fins i tot, irònicament, l'autor va tenir una mort prematura deguda al càncer, com el seu personatge a la novel·la.
Tot i que l'Àngel Mauri no és un personatge especialment novel·lesc
, que té una vida bastant anodina i que durant la narració, en moltes ocasions, sembla que no passin fets destacats, crec que es tracta d'una novel·la més interessant i valuosa del que pot semblar en una primera lectura, si aquesta no s'ha fet amb cura.
