Aquesta novel·la s'adscriu en el gènere del thriller històric religiós, una mica en la corda de Dan Brown i tants altres autors de best-sellers internacionals, i és que Jaume Clotet (Barcelona, 1974) té dos vessants ben diferenciats en la seva producció literària: d'una banda, ha publicat assajos sobre temes històrics com Les millors obres de la literatura catalana (2010), o Lliures o morts (2012), i d'altra banda, s'ha llençat a publicar novel·les amb caràcter més comercial com El càtar Proscrit (2016) o la que ens ocupa, que estan clarament orientades al gran públic.
La novel·la comença a Terra Santa, l'any 1291, on un grup de cavallers templers fugen de l'agonitzant Regne de Jerusalem emportant-se el secret més ben guardat de la cristiandat, amb la missió que no caigui en mans dels infidels i que sigui custodiat en un lloc segur. Al segon capítol fem un salt en el temps, fins a l'actualitat i serem testimonis de con l'enigma corre perill de ser desvelat i la Germandat que dona títol al llibre ha d'intervenir de la mà d'un monjo de Montserrat i d'una agent dels Mossos d'Esquadra.
En alguns passatges del llibre, en l'aspecte argumental, l'autor mostra una ingenuïtat sorprenent, que es diria més pròpia d'un llibre de literatura infantil i juvenil, contraposant el bé i el mal d'una forma molt simplista, però no es pot negar que el llibre enganxa el lector des del primer moment i és molt entretingut a causa del seu ritme àgil i dinàmic, estructurat en capítos curts. Els personatges són, al meu entendre, bastant estereotipats i estan mancats de profunditat.
El final és molt abrupte, crec que massa precipitat i obert. Segurament, Clotet ja el va escriure així amb la intenció de publicar una segona part de la novel·la, com així ha estat. En definitiva, una novel·la entretinguda però prescindible.
