sábado, 29 de marzo de 2014
CRÍTICA
Cançons d'amor i de pluja/ Sergi Pàmies
Tot i que em declaro un gran admirador d'en Sergi Pàmies, honestament haig de dir que "Cançons d'amor i de pluja" no em sembla un llibre rodó. Barreja relats òbviament autobiogràfics (Fu manxú, El col·loqui, etc. amb d'altres que no ho són tant, o si més no, no ho semblen. El resultat és bastant desigual; hi trobem alguns contes realment brillants (Dos radiofonistes, La llegenda del temps, El nínxol) al costat d'altres que estan bastant per sota del que hauriem d'exigir a un autor del prestigi d'en Pàmies. Fins i tot fa l'efecte que alguns dels contes han estst escrits només per omplir espai en el llibre (El temps, Segona cançó , Humor).
Tot i això, l'ofici de l'autor fa que el conjunt funcioni i la lectura és agradable i enriquidora, a la vegada que fa reflexionar sobre alguns dels aspectes més controvertits de la vida: la fragilitat de l'existència, la maduresa i la proximitat de la mort, la dificultat de les relacions sentimentals, l'absència dels éssers estimats, etc. tot amanit amb la ironia i l'humor càustic que sempre han caracteritzat aquest autor.
jueves, 27 de marzo de 2014
NOTICIAS
El día 10 de abril a las 19:30 en Abacus de Cornellá (Plaça Sant Ildefons s/n)tendrá lugar la presentación pública de El café de la Rambla, que contará con la presencia de su autor Gregorio Villarroel, que firmará libros a todos los asistentes que se lo pidan. Editorial Lampedusa tiene el placer de invitaros a este acto.
sábado, 8 de febrero de 2014
CRÍTICA
El crimen de Lord Arthur Saville/ Oscar Wilde
Últimamente estoy revisando algunos clásicos de la Literatura Universal y esta vez le ha tocado a Oscar Wilde aunque, para verlo desde otro ángulo, no he escogido ninguna de sus obras más célebres, sino que me he inclinado por una novela corta, no tan conocida, "El crimen de Lord Arthur Saville".
El relato empieza en una de las concurridas fiestas organizadas por Lady Windermere, una ociosa dama de la alta sociedad inglesa. Allí, el invitado estrella, Mr. Podgers, un quiromántico de renombre, se convierte en el centro de atención al "leer" las manos a varios de los asistentes y adivinarles diversas circunstancias de sus vidas. La anfitriona le sugiere a Lord Saville que se deje interpreta el futuro y, cuando Mr. Podgers ve la palma de su mano, se produce un gran cambio en su rostro; se vuelve pálido y con una expresión de horror. Lord Saville le suplica que le explique lo que ha visto pero el quiromántico, en primera instancia, se niega. Luego, a solas, accede a confesarle su visión; su destino es cometer un asesinato. Lord Saville queda conmocionado y preocupado pero, enseguida, haciendo gala de su gran sentido práctico, decide cometer el crimen lo antes posible para poder seguri con su vida y casarse con su prometida, Sybil.
El primer paso es la elección de la víctima y, luego, la creación de un plan para asesinarla. No voy a revelar cómo continúa la historia, pero sí diré que es una muestra paradigmática del humor británico, en esta ocasión con un toque macabro.
Si se lee entrelíneas, la novela es una sátira salvaje sobre la aristocracia británica en la que Wilde critica, con su clásico sarcasmo, su hipocresía, su falta de sensibilidad y humanidad y su carácter frío y egoísta. Vamos, una pequeña muestra de su talento para retratar la sociedad de su época, que él tanto detestaba.
sábado, 25 de enero de 2014
NOTICIAS
Esta semana ha visto la luz una nueva obra publicada por Editorial Lampedusa. Se trata de la novela El café de la Rambla de Gregorio Villarroel, que en breve se podrá encontrar en las librerías. Dentro de poco os informaremos de los detalles de la presentación pública de este interesante libro. Si queréis conocer más información sobre la novela y su autor podéis entrar en la web de la obra, www.elcafedelarambla.wordpress.com
viernes, 10 de enero de 2014
CRÍTICA
1714. Toc de vespres/ Alfred Bosch
Aquesta és la tercera novel·la de la trilogia 1714 i sens dubte, com no podia ser d'altra manera, la més dramàtica, ja que narra el setge final de Barcelona i el seu desenllaç tràgic.
La vida de John Sinclair ha fet un canvi radical; ara espera el seu primer fill, que neixerà en ple conflicte, i això li donarà una visió més responsable i esperançada de la realitat amb l'objectiu de fer més fermes les seves fidelitats i conviccions. Tot i això, en aquest episodi, malgrat l'amor que sent per la Marianna, el John no deixa de banda les seves aventures amoroses que, per cert, estan a punt de costar-li la vida.
Una de les conclusions que trec després de llegir la trilogia sencera, però sobretot en aquest últim volum, és l'animadversió que mostra l'autor envers la mitificació de la figura de Rafael de Casanova i, per contra, l'exaltació del general Villarroel i d'altres personatges que la història no ha tractat tant bé.
Trobo que Bosch descriu molt bé el clima de desesperació i d'heroisme que es devia viure en els últims dies del setge, amb problemes greus de gana i malalties, combinats de forma letal amb el conflicte bél·lic. Malgrat això, i fent un esforç de conteció, no abusa de les escenes truculentes.Tot plegat, un escenari caòtic però molt assenyalat per una història tràgica com aquesta.
La majoria dels personatges ténen un final trist, menys en Sinclair que, després de l'assalt final, aconsegueix fugir de la ciutat amb el seu fill però sense la Marianna, que desapareix sense deixar rastre, deixant obert el seu destí.
En resum, crec que és un tancament brillant de la trilogia.
viernes, 13 de diciembre de 2013
NOTICIAS
La nueva novela de Jesús Cernuda, Una luz en el campo, será presentada el viernes 10 de Enero en Casa del Libro de Gijón (Plaza Italia,3). Editorial Lampedusa tiene el placer de invitaros a este evento que contará con la presencia del autor firmando ejemplares.
martes, 12 de noviembre de 2013
CRÍTICA
El ángel Esmeralda/ Don DeLillo
El lector avezado ya sabrá que Don DeLillo es uno de los autores más respetados y prestigiosos de las literatura norteamericana de los últimos treinta años, y al mismo lector no se le escapará el hecho de que la obra de DeLillo es, principalmente, novelística. Es cierto que este autor se ha prodigado poco en el relato corto y es por eso que los nueve cuentos que aparecen en este volumen son toda su obra breve al completo.
Éste, como la mayoría de libros de DeLillo, no es de lectura fácil. Requiere un esfuerzo de concentración por parte del lector ya que su prosa es compleja y admite varios niveles de comprensión. El autor es un maestro en la sugestión de situaciones y ambientes, y sus descripciones, por originales en el uso de las palabras, no suelen dejar indiferente al lector.
El libro está dividido en tres partes según la época en que los textos fueron escritos y creo que esto es un gran acierto porque permite comprobar cómo ha ido evolucionando el arte de este autor con los años. Aunque todos los relatos incluidos en este volumen son brillantes, yo me inclino por los que muestran a un DeLillo más realista y menos dado al simbolismo (Creación, El ángel esmeralda, El corredor) , si bien es cierto, como ya hemos comentado antes, que todos sus cuentos tienen cierto grado de metáfora vital.
Una vez terminada la lectura de estos relatos, sigo pensando que DeLillo es mejor novelista que cuentista pero este libro no deja de ser una pequeña muestra de su maestría literaria.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)

.jpg)

