CRÍTICA

1714. Sota la pell del diable/ Alfred Bosch En aquesta segona part de la trilogia, trobem John Sinclair, l'agent de la corona anglesa encarregat d'atiar la insurrecció dels catalans en el litigi succesori espanyol, tornant a la ciutat de Barcelona des

de Londres a les acaballes de l'any 1711, quan la guerra ja està gairebé perduda i els aliats de Carles d'Àustria negocien a Utrech amb els Borbons una pau profitosa per totes les monarquies europees, a costa de la llibertat dels catalans. Sinclair ha experimentat canvis en aquest temps; ara és un home madur i reflexiu, i sobretot, és també un home enamorat de la Marianna, la filla adoptiva de la Marta Vilana, que al final de "Set de Rei" resulta ser la informadora secreta de Sinclair. "Sota la pell del diable" és, comparativament, una novel·la més pausada i reflexiva que la seva precedent, amb menys acció i més centrada en les complicades relacions entre els dos amants. A part d'això, el més destacable és comprovar com Sinclair, com a observador privilegiat i distant dels aconteixements, es queda perplex davant l'obstinació dels catalans, la quel cosa provoca en ell la complicitat amb una causa que no és del tot la seva però que admira profundament.