Joc brut/ Manuel de PedroloCoincidint amb el centenari del naixement de l'autor, m'he decidit a rellegir una de les seves novel·les curtes que es podria incloure en el gènere de novel·la negra o policíaca. Es tracta de "Joc brut" (1965). Pedrolo (1918-1990) va ser un dels autors més prolífics i influents de la literatura catalana contemporània i va tocar la major part de gèneres que abasta el terme; des de la novel·la al conte, passant pel teatre, la poesia i l'assaig. La seva característica més destacable com a escriptor va ser sempre el seu caràcter innovador que el va portar a provar tota classe de tècniques narratives.
Aquesta novel·la és un clar exemple de narració protagonitzada per una dona fatal, un estereotip molt utilitzat en la novel·la negra nord-americana i també al cinema de l'època daurada de Hollywood. Aquí, un noi de família humil s'enamora bojament d'una noia summament atractiva que l'entabana usant les seves armes de seducció i, després, de forma subtil i sibil·lina, l'empeny a cometre un assassinat. Després d'això, ella desapareix sense deixar rastre i, finalment, com és de preveure res és el que sembla.
El primer que he pensat en acabar de llegir el llibre és que Pedrolo va llegir al seu moment a David Goodis i a William Irish i està clarament influenciat per la seva narrativa ja que, a més d'usar un estil similar a aquests, el tema d'aquesta novel·la és, en definitiva, la solitud, la incomunicació i la falta de sentit de l'existència humana, una constant en aquests dos autors nord-americans.
Encara tenint en compte que es tracta d'una obra menor dins de la seva bibliografia, crec que és un exemple perfecte de la capacitat de síntesi de l'autor que aquí cristal·litza en un text curt, concís, en el qual no sobra ni falta una paraula. Un prodigi de precisió sintàctica i lèxica.
