Aquesta és la primera novel·la que llegeixo de Martí Gironell (Besalú, 1971) i haig de dir que esperava molt més, la veritat, sobretot tenint en compte que és un dels autors que més llibres ha venut a Catalunya en les dues últimes dècades i que ha estat traduït a diverses llengües.
L'arqueòleg narra el viatge per Terra Santa que va fer Bonaventura Ubach, monjo benedictí del monestir Montserrat, a principis del segle XX amb la doble missió de contrastar les sagrades escriptures amb els escenaris reals i aconseguir peces arqueològiques per poder crear el Museu de l'Orient Bíblic, que es va inaugurar el 1911 al monestir.
Més que una novel·la, L'arqueòleg sembla un assaig antropològic en el qual Gironell explica els costums, les tradicions i la forma de vida del beduïns i d'altres pobles de l'Orient Pròxim, per cert, molt ben documentats. La narració és molt lineal i, tot i la quantitat de coses extraordinàries que els hi passen als protagonistes jo, com a lector, he arribat al final de la novel·la amb certa indiferència. Hi trobo a faltar més moments de tensió i crec que a la narració li falta ànima, emoció. Crec, honestament, que el llibre funciona molt millor com a llibre de viatges i assaig antropològic que com a novel·la.
Tanmateix, tret de moments molt puntuals, no he arribat a identificar-me amb els personatges que crec que estan poc definits. No he acabat de fer-me'ls meus.
Com a aspecte positiu, cal destacar que Gironell fa servir un llenguatge ric, expressiu i ben matisat.
