Aquesta és una novel.la curta publicada per primera vegada el 1888 inspirada en una història real que va arribar a oïdes d'Henry James; Un nordamericà anomenat Silsbee, de viatge a Florència, apassionat admirador del poeta romàntic Percy B. Shelley es va allotjar a casa de l'anciana Claire Clairmont, amant de Lord Byron i mare de la seva filla Allegra, amb l'esperança d'apoderar-se de les cartes de Shelley i Byron que la dona guardava. A la casa també hi vivia la seva neboda i, en morir l'àvia, aquesta li proposà de lliurar-li les cartes amb la condició de que es casés amb ella. Silsbee va fugir.
Henry James va alterar alguns detalls de la història, com els noms de les dues dones, la localització, que en el llibre és a Venècia i inventà el nom del famós escriptor, Jeffrey Aspern, però tota la resta és molt fidel a la història real.
La novel.la està narrada en primera persona pel seu protagonista, el nom del qual no es revela en cap moment del text. El relat és un dels que James va dedicar al món literari, o sigui que és literatura dins la literatura; el narrador concedeix una gran importància a tot el relacionat amb el seu ídol, Jeffrey Aspern. D'altra banda, la novel.la s'endinsa en els límits de la investigació literària creant una polèmica sobre si és lícit entrar en la vida privada del biografiat. El que és més curiós és que amb el temps s'ha sabut que aquest era un tema que preocupava especialment a James, qui va cremar diverses cartes i documents poc temps abans de morir per evitar que caiguessin en mans dels seus biògrafs.
Els papers d'Aspern té les característiques principals de la narrativa de James; prosa densa, introspecció profunda dels personatges, ambient misteriós... i, tot i no ser una de les seves obres més rellevants, es deixa llegir amb plaer i és una experiència estimulant.
