lunes, 18 de marzo de 2024

CRÍTICA

 Els fantasmes del Trianon/ Nèstor Luján

Nèstor Luján (Mataró, 1922- Barcelona, 1995) fou un eminent periodista, escriptor i gastrònom que al llarg de la seva dilatada carrera va escriure sobre quasi tot: esqueles, crítica d'art i literatura, cròniques de viatges, esports i sobretot crítica gastronòmica, una especialitat que li va proporcionar un gran prestigi i una bona quantitat de premis.

L'any 1987, quan ja tenia seixanta-cinc anys, va iniciar la seva carrera de novel·lista amb la qual va aconseguir també diversos premis i Els fantasmes del Trianon va ser l'últim dels seus llibres.

Aquesta és una novel·la vinculada a un enigma històric: l'any 1901 dues turistes angleses van declarar que se'ls havia aparegut la reina Maria Antonieta als jardins del palau de Versalles en una escena que, pel que sembla, efectivament es va produir el 1789, en plena Revolució Francesa. El 1951, cinquanta anys després, la Jenny, una noia anglesa de classe alta que té una relació amb en Carles, un jove català, i els tiets d'ella, la Clarence i l'Archie, interessats en temes paranormals, es proposen repetir l'experiència de les dues angleses i ho disposen tot per reconstruir les condicions que van permetre l'aparició de la reina.

Com en d'altres de les seves novel·les, Luján uneix aquí literatura i història, i demostra durant tota la narració la seva erudició en temes variats, incloent-hi l'aparició d'alguns personatges reals com Arthur Conan Doyle o Jean Cocteau.

La història, a priori, és interessant i les mencions històriques són fascinants però la narrativa, en la meva opinió, no flueix de manera natural i tot i que la novel·la és força breu, la lectura es fa una mica pesada per la falta d'acció. L'altre aspecte que m'ha decebut és la poca diversitat en el llenguatge dels personatges, que fa que tots parlin de la mateixa manera i, per tant, és difícil diferenciar les diferents veus en els diàlegs.

La prosa de Luján és a estones refinada i preciosista, però a la narració li falta ànima, tot i que el final de la història em sembla força inspirat i redimeix una mica el resultat final.