Mars del Carib/ Sergi Pons Codina
Mars del Carib (2014) és la primera novel·la que va publicar Sergi Pons Codina (Barcelona, 1979), un dels autors més destacats de la nova fornada d'escriptors catalans que van optar per fugir dels temes més trillats i de l'estil narratiu més formal, i podríem dir que és una versió nostrada de Trainspotting d'Irvine Welsh, salvant les distàncies.
Mars del Carib és el nom d'un bar del barri de Sant Andreu de Barcelona, que es converteix en el santuari d'un grup de joves borratxos, drogaddictes, inadaptats i conflictius que malviuen aliens al món que els rodeja. De fet, tot i que al seu voltant es viu una època de bonança econòmica, ells sempre troben la manera de boicotejar qualsevol opció de prosperar. Així, en el primer capítol, el Blai, que és el narrador en primera persona, ens presenta els seus col·legues: el Miquel, el Farinetes, el Nil Facundo i el Saurí, entre altres perles.
La novel·la comença amb molta empenta, però després, a mesura que va avançant, va perdent pistonada perquè l'argument no sembla que tingui una direcció definida sinó que l'autor va mostrant situacions de la vida dels protagonistes que mostren els aspectes més conflictius de la societat actual, sense massa ordre ni concert, sota el prisma de la sàtira salvatge en alguns moments i, en d'altres, de la mà d'una ironia una mica més subtil.
És cert que la novel·la té alguns moments hilarants, però també n'hi ha d'altres més escabrosos que fan reflexionar al lector sobre el comportament de la societat en general i del jovent en particular. D'altra banda, la ciutat de Barcelona i, en concret, el barri de Sant Andreu, amb les seves virtuts i els seus defectes, també s'erigeixen en un personatge més de la novel·la, la qual cosa la dota d'una personalitat pròpia, especial.
En resum, Mars del Carib és una novel·la directa, fresca, crua i divertida al mateix temps, però em quedo amb la sensació que se li podria demanar alguna cosa més.
