jueves, 27 de noviembre de 2025

Un pichón recalcitrante/ Donald E. Westlake

 Un pichón recalcitrante/ Donald E. Westlake

Si un hombre de extracción humilde, excesivamente confiado y con tendencia a ser víctima de todo tipo de timadores, hereda de buenas a primeras, 317.000 dólares de un desconocido tío, su buena suerte puede volverse una maldición, y eso es lo que le pasa a Fred Fitch, un pobre diablo que de la noche a la mañana, se ve perseguido por unos mafiosos, por un abogado sospechoso y por una atractiva ex-estríper que parecen tener interés en conseguir el dinero. Fred se propone averiguar quién ha matado a su tío Matt y poner el dinero a buen recaudo, usando su astucia como única arma, pero en esta historia nada es lo que parece.

Donald E. Westlake (Nueva York, 1933- México, 2008) fue uno de los escritores más prolíficos y talentosos de la novela negra norteamericana, llegando a publicar hasta cuatro novelas al año, algunas firmadas con distintos seudónimos, como Richard Stark, Tucker Coe o Timothy J. Culver. Su rasgo más destacado como autor era la facilidad para cambiar de registro y pasar de novelas violentas, despiadadas y duras, como la serie protagonizada por Parker, a otras en las que utilizaba el humor, la ironía y la sátira para retratar el mundo del hampa. Un pichón recalcitrante, que ganó el premio Edgar de 1967,  pertenece al segundo grupo y nos muestra a Westlake en el momento álgido de su carrera como novelista: tiene una gran destreza en la descripción de los personajes, escribe diálogos ágiles y brillantes, y la trama tiene algunos giros interesantes. A pesar de narrar una historia directamente relacionada con la delincuencia, los bajos fondos y el crimen, Westlake consigue que lo hagamos con una sonrisa en los labios.

Sin duda, Westlake sigue siendo, por méritos propios, uno de los grandes maestros de la novela negra.

jueves, 6 de noviembre de 2025

Mars del Carib/ Sergi Pons Codina


 Mars del Carib/ Sergi Pons Codina

Mars del Carib (2014) és la primera novel·la que va publicar Sergi Pons Codina (Barcelona, 1979), un dels autors més destacats de la nova fornada d'escriptors catalans que van optar per fugir dels temes més trillats i de l'estil narratiu més formal, i podríem dir que és una versió nostrada de Trainspotting d'Irvine Welsh, salvant les distàncies.

Mars del Carib és el nom d'un bar del barri de Sant Andreu de Barcelona, que es converteix en el santuari d'un grup de joves borratxos, drogaddictes, inadaptats i conflictius que malviuen aliens al món que els rodeja. De fet, tot i que al seu voltant es viu una època de bonança econòmica, ells sempre troben la manera de boicotejar qualsevol opció de prosperar. Així, en el primer capítol, el Blai, que és el narrador en primera persona, ens presenta els seus col·legues: el Miquel, el Farinetes, el Nil Facundo i el Saurí, entre altres perles.

La novel·la comença amb molta empenta, però després, a mesura que va avançant, va perdent pistonada perquè l'argument no sembla que tingui una direcció definida sinó que l'autor va mostrant situacions de la vida dels protagonistes que mostren els aspectes més conflictius de la societat actual, sense massa ordre ni concert, sota el prisma de la sàtira salvatge en alguns moments i, en d'altres, de la mà d'una ironia una mica més subtil.

És cert que la novel·la té alguns moments hilarants, però també n'hi ha d'altres més escabrosos que fan reflexionar al lector sobre el comportament de la societat en general i del jovent en particular. D'altra banda, la ciutat de Barcelona i, en concret, el barri de Sant Andreu, amb les seves virtuts i els seus defectes, també s'erigeixen en un personatge més de la novel·la, la qual cosa la dota d'una personalitat pròpia, especial.

En resum, Mars del Carib és una novel·la directa, fresca, crua i divertida al mateix temps, però em quedo amb la sensació que se li podria demanar alguna cosa més.