CRÍTICA

1714. Toc de vespres/ Alfred Bosch Aquesta és la tercera novel·la de la trilogia 1714 i sens dubte, com no podia ser d'altra manera, la més dramàtica, ja que narra el setge final de Barcelona i el seu desenllaç tràgic. La vida de John Sinclair ha fet un canvi radical; ara espera el seu primer fill, que neixerà en ple conflicte, i això li donarà una visió més responsable i esperançada de la realitat amb l'objectiu de fer més fermes les seves fidelitats i conviccions. Tot i això, en aquest episodi, malgrat l'amor que sent per la Marianna, el John no deixa de banda les seves aventures amoroses que, per cert, estan a punt de costar-li la vida. Una de les conclusions que trec després de llegir la trilogia sencera, però sobretot en aquest últim volum, és l'animadversió que mostra l'autor envers la mitificació de la figura de Rafael de Casanova i, per contra, l'exaltació del general Villarroel i d'altres personatges que la història no ha tractat tant bé. Trobo que Bosch descriu molt bé el clima de desesperació i d'heroisme que es devia viure en els últims dies del setge, amb problemes greus de gana i malalties, combinats de forma letal amb el conflicte bél·lic. Malgrat això, i fent un esforç de conteció, no abusa de les escenes truculentes.Tot plegat, un escenari caòtic però molt assenyalat per una història tràgica com aquesta. La majoria dels personatges ténen un final trist, menys en Sinclair que, després de l'assalt final, aconsegueix fugir de la ciutat amb el seu fill però sense la Marianna, que desapareix sense deixar rastre, deixant obert el seu destí. En resum, crec que és un tancament brillant de la trilogia.