jueves, 23 de mayo de 2024

La sombra de Hawksmoor/ Peter Ackroyd

 La sombra de Hawksmoor/ Peter Ackroyd

Hay libros que, cuando uno lee la sinopsis de la contraportada, le resultan muy atractivos, ya sea por el argumento, por el género al que pertenecen o por otras consideraciones, pero que, una vez leídos, resultan decepcionantes. Pues bien, esto es lo que me ha ocurrido con La sombra de Hawksmoor. Su autor, Peter Ackroyd (Londres, 1949) es más conocido por sus ensayos históricos sobre la ciudad de Londres y por las biografías de algunos personajes ingleses destacados pero esta novela es lo más destacado de su producción literaria de ficción.

La trama de esta novela se desarrolla simultáneamente en el Londres del siglo XVIII y en el actual: en el primero, el arquitecto Nicholas Dyer construye seis iglesias y conspira al frente de una secta adepta al ocultismo y el satanismo, mientras en el segundo, un detective llamado Nicholas Hawksmoor investiga el origen  de varios cadáveres hallados en aquellas mismas iglesias dieciochescas, combinando así la acción en dos épocas distintas en capítulos alternos.

La novela está claramente inspirada en la literatura gótica inglesa del siglo XIX pero, en mi opinión, el desarrollo de la historia es muy lento y, a pesar del interés que la trama despertó en mí al principio, estuve tentado de abandonar la lectura en varias ocasiones. Como decía, el despliegue de la trama  es innecesariamente moroso y resulta confuso por los cambios de época y la gran cantidad de personajes que aparecen y desaparecen durante toda la novela. Tampoco ayuda a la fluidez la gran cantidad de digresiones, circunloquios y subtramas que el autor va añadiendo continuamente al texto.

Al principio de la segunda parte, la novela parece coger algo más de impulso narrativo con la aparición del detective Hawksmoor, pero es solo un espejismo y al poco volvemos otra vez al tedio y la confusión. Una pena, porque el punto de partida me pareció francamente interesante.

jueves, 9 de mayo de 2024

Sortir a robar cavalls /Per Petterson

Sortir a robar cavalls/ Per Petterson 

La literatura noruega actual és una de les més prestigioses en l'àmbit internacional i mostra una gran diversitat de gèneres literaris i de temàtiques, que en l'aspecte formal també demostren una gran varietat d'estils. Deixant de banda Jon Fosse, l'últim premi Nobel, Per Petterson (Oslo, Noruega, 1952) n'és un dels autors més reconeguts a l'haver estat traduït a més de cinquanta llengües.

Sortir a robar cavalls (2003) és la novel·la que el va consagrar com a autor al guanyar els dos principals guardons literaris del seu país: el Premi de Literatura de la Crítica Noruega i el Premi dels Llibreters al Millor Llibre de l'Any, a més d'altres premis internacionals.

El protagonista de la novel·la, Trond T., és un home de seixanta-set anys que s'acaba de jubilar i decideix passar la seva vellesa en una cabana perduda als boscos de l'est del país amb l'única companyia d'una gossa i un veí que viu a prop d'ell. Durant el temps que passa en soledat a la seva nova llar, evoca l'estiu de 1948, que va passar amb el seu pare en una cabana semblant, i que va suposar el seu pas abrupte de la infància a l'edat adulta, a través de l'experiència i del coneixement d'alguns secrets familiars.

Aquesta és una novel·la introspectiva en la qual el protagonista narra en primera persona les seves experiències íntimes i reflexiona sobre alguns aspectes importants de la seva vida passada; l'amistat, la mort, el descobriment del desig sexual, el comportament de vegades estrany dels adults, l'admiració cap a la figura del pare, i el dolor per la seva absència.

La Natura té un paper important durant tota la narració i Petterson la representa com una força colpidora i incontrolable, amb unes descripcions minucioses de la vegetació, els animals, els fenòmens meteorològics i una consideració especial als rius i a les seves particularitats, com a metàfora de la vida.

Em sembla una novel·la magnífica, en la que Petterson demostra una sensibilitat, un coneixement de la naturalesa humana i un talent narratiu excepcionals, amb l'emb
olcall d'una prosa rica amb tocs poètics.