jueves, 17 de octubre de 2024

L' home invisible/ H.G. Wells


L'home invisible/ H.G.Wells

H.G. Wells (Bromley, Kent, 1866- Londres, 1946) és, sense cap mena de dubte, un dels escriptors pioners del gènere de la ciència-ficció, amb obres tan importants com La guerra dels mons, L'illa del Dr. Moreau, La màquina del temps o la que ens ocupa avui, L'home invisible (1897). Wells fou un escriptor molt prolífic, que escrigué obres de tots els gèneres, incloent-hi l'assaig. Crec que no vaig errat si afirmo que és un dels escriptors més imitats i més influents de la història de la literatura moderna.

Aquesta novel·la explica l'arribada d'un misteriós personatge a una hostatgeria en un petit poble rural d'Anglaterra. L'home va completament tapat amb un llarg abric i guants, amb la cara completament coberta per benes, grans ulleres fosques i un barret. Poc després de la seva arribada, comencen a passar coses estranyes a l'hostal i els propietaris i els veïns del poble, després que es produeixin alguns robatoris al llogarret, comencen a sospitar del misteriós hoste. Més tard descobriran que es tracta d'un científic que ha aconseguit  tornar-se invisible després d'una sèrie d'experiments de conseqüències imprevisibles.

El que Wells ens proposa en aquest llibre és una reflexió sobre els límits ètics i morals de la ciència en una època en què els avenços mèdics i tecnològics eren constants, com també ho són ara. Per tant, el tema d'aquesta novel·la continua sent de plena vigència avui en dia i ho continuarà sent durant molt temps; és per això que ens hi sentim tan identificats.

La versió que he llegit, d' Edicions de La Magrana, té el valor afegit d' haver estat traduïda per Just Cabot (Barcelona, 1898- París, 1961), brillant escriptor i periodista que es va haver d'exiliar a París al final de la Guerra Civil, on va obrir la mítica llibreria Mirador, que es convertiria en referent per tots els exiliats catalans, i on va fundar la revista del mateix nom, de la qual fou director.

Finalment, com a curiositat, m'agradaria destacar, com a mostra de la popularitat d'aquesta obra, que és una de les novel·les més adaptades de la història de la literatura, amb nombroses versions cinematogràfiques, televisives, teatrals i radiofòniques.


jueves, 3 de octubre de 2024

Espía de Dios/ Juan Gómez-Jurado

 Espía de Dios/ Juan Gómez-Jurado

Juan Gómez-Jurado (Madrid, 1977) se ha convertido en menos de dos décadas en un autor superventas a nivel nacional y se ha consolidado como uno de los máximos exponentes del trhiller español en al ámbito internacional, al ver sus novelas traducidas a más de cuarenta idiomas.

Espía de Dios (2006) fue su primera novela y en ella nos pl
antea un argumento atractivo e intrigante: Después de la muerte de Juan Pablo II, más de cien cardenales acuden al Vaticano para asistir al cónclave del que saldrá elegido el nuevo Papa. A pesar de las rigurosas medidas de seguridad, dos de los cardenales son asesinados en lo que parece un macabro ritual. La psiquiatra criminalista Paola Dicanti deberá averiguar la identidad del asesino en serie que ha llevado a cabo los crímenes, con la ayuda del padre Anthony Fowler, un enigmático sacerdote ex-agente de la CIA y de la Santa Alianza.

Lo que hace especial esta novela, entre todos los trhillers de asesinos en serie, es por un lado la ambientación en el Vaticano, en los días previos al cónclave para elegir nuevo Papa, y por otro lado el tratamiento que da al tema de los abusos sexuales a menores por parte de un gran número de sacerdotes  de la iglesia católica, un tema escabroso que aquí está tratado con valentía y con sensibilidad al mismo tiempo.

En mi opinión, lo peor es el uso de tópicos bastante manidos y los diálogos, que en algunos casos me parecen poco naturales y, por tanto, poco creíbles. Por otra parte, creo que la resolución del caso es un poco precipitada y resta efectividad al resultado final de la novela, pero eso no quita que sea una lectura entretenida e interesante en algunos momentos.