Teresa Juvé (Madrid, 1921) té l'honor de ser l'escriptora més longeva de la literatura catalana, amb 104 anys, i al llarg de la seva dilatada carrera ha obtingut tota mena de reconeixements per la seva tasca com a escriptora i pedagoga.
L'especialització de Juvé en la història de Catalunya del segle XVI, juntament amb la seva afició a la literatura policíaca, va desembocar en la creació d'una sèrie de novel·les protagonitzades per Jaume Plagumà, el portantveus del rei, i pel jutge Joanola, el seu amic i col·laborador. L'arbre trencat (2021) és la sisena entrega d'aquesta saga, que ara consta ja de nou títols. En aquest, Plagumà ha d'investigar un seguit d'assassinats, el primer dels quals està relacionat amb la fundació d'una escola laica a Granollers, la qual cosa ha provocat el recel dels ordes religiosos locals. En aquesta ocasió, al principi, Plagumà no comptarà amb l'ajut del jutge Joanola, que ha patit una crisi vocacional que l'ha portat a voler ingressar al monastir de Montserrat per portar una vida dedicada a l'oració i la contemplació, però al final es farà enrere i tornarà al costat del portantveus per tal de resoldre el cas. Durant la investigació, Plagumà descobrirà que l'origen dels crims es remunta a molts anys enrere, quan Catalunya estava inmersa en una guerra civil entre la Generalitat i la Corona i quan, a la Força Vella de Girona, qui havia de ser el futur rei Ferran el Catòlic, corria perill de mort.
Aquesta és una novel·la amb una trama pol·licíaca, en un context històric molt ben documentat, que mostra amb molta fidelitat aspectes importants de la vida política i social de Catalunya de finals del segle XVI, com l'estructura territorial catalana, formada per vegueries i amb els pagesos de remença, sotmesos als senyors feudals.
La prosa que fa servir Juvé és rica i complexa, i tracta de reflectir la llengua catalana pròpia de l'època renaixentista i és per això que, al principi, la lectura pot resultar una mica dificultosa. La trama detectivesca no resulta molt estimulant per la seva simplicitat, que a vegades sembla massa ingènua, però al final del llibre hi ha un gir argumental inesperat que dona un altre sentit a tota la narració.
M'ha resultat una lectura entretinguda i interessant en alguns aspectes, però no especialment engrescadora com a novel·la policíaca.
