L'any dels francs/ Albert Villaró

Aquesta és la tercera novel·la d'Albert Villaró (Seu d'Urgell, 1964) i l'única que es pot definir com estrictament històrica. Tracta sobre un episodi poc conegut de la nostra història i que a molts lectors els semblarà inversemblant, però que en realitat és fascinant: l'estiu de l'any 1010, un exèrcit format per cavallers dels comtats catalans, a les ordres de Ramon Borrell de Barcelona i d'Ermengol d'Urgell va posar-se, a canvi d'una gran quantitat de diners, al servei de Muhàmmad al-Mahdí, un dels dos pretendents al califat de Córdova. En aquesta expedició hi participa Dacó Miró de Tost, fill bastard del Senyor de Tost, que està al servei del bisbe d'Urgell, i al qual li han encomanat una missió secreta; cercar un llibre prohibit escrit per Fèlix d'Urgell, bisbe que fou considerat heretge en la seva època.

La novel·la està molt ben documentada i ambientada, i les escenes de batalles estan molt ben narrades, amb descripcions molt cruentes i realistes, fent servir un llenguatge ric i precís. La major part dels personatges que apareixen són històrics i l'argument respecta els fets reals amb molta fidelitat tot i que els combina amb altres sorgits de la imaginació de l'autor amb molt encert.

Com a curiositat, cal esmentar que L'any dels francs va guanyar el Premi Néstor Luján de novel·la històrica l'any 2003, i que l'editorial LaButxaca l'acaba de reeditar considerant que en el seu moment no va ser prou apreciada pels lectors. A mi m'ha semblat una novel·la molt interessant, tant en la forma com en el fons.