Els secrets de la reina/ X.R. Trigo
No
descobrim res si diem que la novel·la històrica està vivint un
renovat moment d'esplendor en l'actualitat i més si té, com la què
ens ocupa, un toc de trhriller. Aquest és un dels subgèneres
més en voga en aquest moment, impulsat per autors com Dan
Brown, Ken Follet, Caleb Carr o
els espanyols Luis García Jambrina, Matilde Asensi o Marcos
Chicot.
X.R. Trigo (Betanzos, A Corunya,1959), autor gallec establert a Catalunya fa anys i que escriu en català, ha fet una incursió en aquest tipus de literatura amb resultats desiguals, al meu entendre.
La novel·la està narrada en dues èpoques diferents, en capítols alterns, que ens porten d'una banda a l'any 1348 quan Europa estava sent assolada per la pesta negra i el rei Pere III el Cerimoniós i la seva esposa la reina Elionor de Portugal arriben al monestir de Poblet per supervisar el treball del mestre escultor Aloi de Montbrai que està treballant en la realització dels sepulcres reals. D'altra banda, la història es desenvolupa en l'actualitat, quan dos joves historiadors, l'Enric i la Beatriu, descobreixen que un dels seus companys de carrera ha estat assassinat en el seu pis i que els que ho van fer buscaven alguna cosa que no era diners. Comencen així una recerca en la qual troben una fotografia que els fa pensar que el mestre Aloi de Montbrai va escriure un dietari on va explicar els estranys successos que van ocórrer en el monestir de Poblet en aquells agitats dies.
X.R. Trigo (Betanzos, A Corunya,1959), autor gallec establert a Catalunya fa anys i que escriu en català, ha fet una incursió en aquest tipus de literatura amb resultats desiguals, al meu entendre.
La novel·la està narrada en dues èpoques diferents, en capítols alterns, que ens porten d'una banda a l'any 1348 quan Europa estava sent assolada per la pesta negra i el rei Pere III el Cerimoniós i la seva esposa la reina Elionor de Portugal arriben al monestir de Poblet per supervisar el treball del mestre escultor Aloi de Montbrai que està treballant en la realització dels sepulcres reals. D'altra banda, la història es desenvolupa en l'actualitat, quan dos joves historiadors, l'Enric i la Beatriu, descobreixen que un dels seus companys de carrera ha estat assassinat en el seu pis i que els que ho van fer buscaven alguna cosa que no era diners. Comencen així una recerca en la qual troben una fotografia que els fa pensar que el mestre Aloi de Montbrai va escriure un dietari on va explicar els estranys successos que van ocórrer en el monestir de Poblet en aquells agitats dies.
Les
dues històries es van desenvolupant de forma paral·lela i el llibre
resulta de lectura entretinguda i interessant. L'autor, a més,
domina la tècnica de escriure sobre la fina línia que separa la
realitat històrica de la ficció novelada. Però, per a mi, el
problema de la novel·la radica en el tram final del llibre que és,
al meu entendre, massa obert i una mica decepcionant. Queden
alguns caps per lligar importants de l'argument sense solucionar, com
els motius pels quals ha estat assassinat en Ricard o qui, en
realitat, va acabar amb la vida de la reina Elionor el
1348.
No hay comentarios:
Publicar un comentario