CRÍTICA

Invasió subtil i altres contes/ Pere Calders
Llegint aquest breu aplec de contes un pot entendre per què Pere Calders (1912-1994) és considerat un dels autors més influents de la literatura catalana del segle XX; tant en la part formal com en els arguments es detecta un ànim innovador, provocador i ambigu que no té comparació possible amb qualsevol altre escriptor en llengüa catalana de la seva època.
En aquest llibre Calders fa servir com a eina narrativa més important la imaginació desbocada i un sentit de l'humor intel·ligent i moltes vegades surrealista.
Calders fou un dels primers i més encertats cultivadors del conte breu o microrelat (com se li diu ara) i al final d'aquesta obra en dóna bona prova.
Potser és cert que no totes les narracions que apareixen en aquest recull tenen la mateixa qualitat literària i que el nivell és una mica irregular però en la meva opinió hi ha alguns contes que són veritables obres mestres, com Invasió subtil, El millor amic o La rebel·lió de les coses, on Calders fa crítica, més o menys soterrada, de la mesquinesa de l'ésser humà, dels prejudicis que guien la nostra existència i de les esclavituds de les normes socials.
Tècnicament, crec que Calders és un autor superdotat que té un gran domini del llenguatge i de les formes expressives i un talent innat pels diàlegs que sovint són brillants.
Opino, per tant, que Invasió subtil i altres contes és una obra singular que respon encertadament a la fama i a l'èxit editorial que l'acompanya des de 1978, la data de la seva publicació i que és un exemple perfecte de les obsessions del seu autor, sobretot a l'hora mostrar la reacció de les persones davant la subversió de l'ordre lògic de la realitat, una de les seves carcterístiques més representatives.