lunes, 29 de agosto de 2022

CRÍTICA

 L'equívoc/ Patricia Highsmith

Fa molts anys que vaig llegir per primera vegada Patricia Highsmith (Fort Worth, Texas,1921- Locarno, Suïssa,1995), en concret va ser una novel·la titulada en castellà El cuchillo, publicada en la col·lecció "Club del misterio" de l'editorial Bruguera i jo era un adolescent. No només em va agradar molt sinó que em  va produir una profunda impressió, per la seva violència, psicològica i física, i per la profunditat i l'ambigüitat de la caracterització dels seus personatges.

Doncs bé, després de més de trenta anys, fa poc, vaig comprar en una llibreria de segona mà una edició de la col·lecció "Llibres a mà" d'Edicions 62 de la novel·la L'equívoc, de la mateixa autora, sense ser conscient de que es tractava de la mateixa novel·la, i l'he llegida (hauria de dir re-llegida) sense adonar-me'n, fins ben bé el final, de que era la mateixa.

L'experiència no només no ha estat decebedora sinó tot el contrari; l'he gaudit com quan tenia setze anys i, degut a la meva experiència lectora i la meva maduresa vital adquirida des de llavors, he pogut apreciar molts altres aspectes del llibre que llavors probablement em van passar per alt.

L'argument és enrevessat i original: en Walter Stackhouse és un advocat de classe alta, casat amb la Clara, que un dia, per casualitat, llegeix una notícia al diari sobre l'assassinat d'una dona encara no resolt, en el que un dels possibles sospitosos és el mateix marit de la víctima. Aquest, Melchior Kimmel, és un enigmàtic llibreter, de caràcter reservat i respectat en la seva comunitat. En Walter, empès per una malsana curiositat, decidirà anar a conèixer-lo en persona i, poc després, la seva dona apareixerà morta en circunstàncies molt similars a les de la dona de Kimmel. Aquest fet provocarà una sèrie de reaccions del tot imprevisibles en els dos personatges principals.

No ha deixat de fascinar-me mai, i crec que és inigualable, la increïble habilitat que té Highsmith per construir arguments complexos i perturbadors que tenen la virtut de mantenir la tensió del lector en nivells molts alts.

En tots aquests anys que han passat entre aquestes dues lectures he llegit molts altres llibres de Patricia Highsmith, alguns de tan brillants i colpidors com A pleno sol o Extraños en un tren però això no em farà oblidar la gran impressió que em va provocar la lectura d'aquesta obra mestra quan tot just era un adolescent.



viernes, 26 de agosto de 2022

CRÍTICA

 Extraños/ Dean R. Koontz

Dean R. Koontz (Everett, Pensilvania, 1945) ha tenido la mala suerte, o la buena, según se mire, de ser coetáneo de Stephen King, y de estar siempre a la sombra de este, pues podría decirse que los dos, aunque han cultivado otros géneros, han obtenido sus mayores éxitos con las novelas de terror. La verdad es que a Koontz no le ha ido mal, ya que ha vendido más de cincuenta millones de ejemplares en todo el mundo pero también es cierto que nunca ha gozado del prestigio que ha tenido King, incluso en algunos círculos académicos.

Extraños narra la historia de una serie de personas, de distintos lugares y de diferentes estractos sociales, en principio sin ninguna relación entre sí, que sufren trastornos y visiones similares y que, después de diversos sucesos extraños y algunas coincidencias asombrosas, se dan cuenta de que solo tienen una cosa en común; todos pasaron, dos años atrás, un fin de semana en un pequeño motel en el condado de Elko, Nevada. A partir de aquí, se desencadenarán una serie de hechos que pondrán en tela de juicio el mundo, tal y como lo conocemos ahora.

Se trata pues de una novela coral, con varios protagonistas y con acciones simultáneas que Koontz desarrolla de forma muy hábil, dosificando la información con inteligencia y manteniendo la atención del lector en todo momento, a pesar de la extensión de la novela -casi setecientas páginas, que me parece justificada viendo el desarrollo de la historia-.

Dejando a parte la verosimilitud del argumento, que es muy discutible, y algunos aspectos que me parecen prescindibles, como la cursi vena romántica que introduce Koontz en algunos fragmentos o los tópicos de los que abusa en otros, me parece una novela interesante que trata algunos temas poco comu
nes en este tipo de relatos; las libertades individuales, los mecanismos que ultilizan los gobiernos para ocultar información a los ciudadanos y el funcionamiento corrupto e irregular de las democracias avanzadas, todo ello escrito por un profesional del best-seller.