lunes, 29 de agosto de 2022

CRÍTICA

 L'equívoc/ Patricia Highsmith

Fa molts anys que vaig llegir per primera vegada Patricia Highsmith (Fort Worth, Texas,1921- Locarno, Suïssa,1995), en concret va ser una novel·la titulada en castellà El cuchillo, publicada en la col·lecció "Club del misterio" de l'editorial Bruguera i jo era un adolescent. No només em va agradar molt sinó que em  va produir una profunda impressió, per la seva violència, psicològica i física, i per la profunditat i l'ambigüitat de la caracterització dels seus personatges.

Doncs bé, després de més de trenta anys, fa poc, vaig comprar en una llibreria de segona mà una edició de la col·lecció "Llibres a mà" d'Edicions 62 de la novel·la L'equívoc, de la mateixa autora, sense ser conscient de que es tractava de la mateixa novel·la, i l'he llegida (hauria de dir re-llegida) sense adonar-me'n, fins ben bé el final, de que era la mateixa.

L'experiència no només no ha estat decebedora sinó tot el contrari; l'he gaudit com quan tenia setze anys i, degut a la meva experiència lectora i la meva maduresa vital adquirida des de llavors, he pogut apreciar molts altres aspectes del llibre que llavors probablement em van passar per alt.

L'argument és enrevessat i original: en Walter Stackhouse és un advocat de classe alta, casat amb la Clara, que un dia, per casualitat, llegeix una notícia al diari sobre l'assassinat d'una dona encara no resolt, en el que un dels possibles sospitosos és el mateix marit de la víctima. Aquest, Melchior Kimmel, és un enigmàtic llibreter, de caràcter reservat i respectat en la seva comunitat. En Walter, empès per una malsana curiositat, decidirà anar a conèixer-lo en persona i, poc després, la seva dona apareixerà morta en circunstàncies molt similars a les de la dona de Kimmel. Aquest fet provocarà una sèrie de reaccions del tot imprevisibles en els dos personatges principals.

No ha deixat de fascinar-me mai, i crec que és inigualable, la increïble habilitat que té Highsmith per construir arguments complexos i perturbadors que tenen la virtut de mantenir la tensió del lector en nivells molts alts.

En tots aquests anys que han passat entre aquestes dues lectures he llegit molts altres llibres de Patricia Highsmith, alguns de tan brillants i colpidors com A pleno sol o Extraños en un tren però això no em farà oblidar la gran impressió que em va provocar la lectura d'aquesta obra mestra quan tot just era un adolescent.



No hay comentarios:

Publicar un comentario