Maria Antònia Oliver (Manacor, 1946- Sencelles, 2022) és un exemple perfecte per mostrar com una persona com una persona sense estudis superiors i amb una formació autodidacta és capaç d'assolir les més altes fites dins el món de la literatura, en aquest cas en llengua catalana, amb una trajectòria extensa i brillant en la qual ha vist reconeguda la seva tasca amb nombrosos premis, com el Prudenci Bertrana, el Ciutat de Palma, el Sant Jordi, o el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes al conjunt de la seva carrera.
La novel·la que ens ocupa, Estudi en lila (1985), és la seva primera incursió en el gènere negre, seguint la tradició dels autors nord-americans del vessant Hard-boiled que utilitzaven les seves narracions per mostrar la problemàtica social de la seva època, i també és la primera en què apareix Lònia Guiu, la detectiva mallorquina, afincada a Barcelona, que després va protagonitzar dues novel·les més: Antípodes (1988) i El sol que fa l'ànec (1994).
L'argument, al principi sembla força bàsic, però a mesura que va avançant la trama es va complicant: Lònia Guiu rep el mateix dia dos encàrrecs; el primer trobar una noia mallorquina, com ella, que ha desaparegut a Barcelona, i l'altre, cercar i identificar tres homes que han estafat una antiquària i marxant d'art de classe alta.
La novel·la està narrada en primera persona per la protagonista i, sense cap dubte, està escrita des de la consciència de gènere i amb uns personatges femenins potents; dones fortes amb un sentit de la moral i l'ètica molt desenvolupat, però també amb les seves febleses, que no amaguen. En aquest sentit, Estudi en lila és una novel·la avançada al seu temps perquè, entre altres coses, és un al·legat contra el masclisme de l'època que queda reflectit en diverses situacions durant el relat.
Oliver fa servir un llenguatge ric i exuberant, trufat d'expressions mallorquines i dialectalismes, ben integrats en el text, i amb aquestes eines basteix una novel·la ben construïda, molt dinàmica, tot i que inclou algunes regressions temporals en què la protagonista evoca altres èpoques de la seva vida.
Com a curiositat també cal destacar l'aparició del personatge Lluís Arquer, el detectiu privat creat pel marit de l'autora, el malaurat Jaume Fuster.
En definitiva, una novel·la destacable, i molt reivindicable per la seva qualitat i la seva actualitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario