Veus de mort als Encants Vells/ Sylvia Lagarda-Mata

 Veus de mort als Encants Vells/ Sylvia Lagarda-Mata

L'argument d'aquesta novel·la està inspirat en un cas, suposadament real, que va passar a la ciutat de Barcelona pels volts de 1835, quan un bibliòfil va cometre alguns assassinats per aconseguir edicions de col·leccionista d'algunes obres, però Sylvia Lagarda-Mata (Barcelona,1964) li dona una volta a la història i la planteja d'una forma més original: el famós investigador Auguste Dupin, en un moment de crisi personal, arriba a Barcelona per aclarir l'assassinat d'un llibreter al qual han sostret un llibre de la seva propietat. Després s'adonarà que ja hi ha hagut d'altres crims de les mateixes característiques i s'entestarà a investigar el cas fins a les últimes conseqüències.

Crec que és un gran encert convertir August Dupin en un personatge real i fer-lo el coprotagonista de la novel·la, junt amb l'agent Teixidor dels Mossos d'Esquadra, així com recrear una suposada relació sentimental entre ell i el seu creador, l'escriptor Edgar Allan Poe, l'obra del qual està present també per la influència que es reflecteix en tota la novel·la.

A part de l'agent Teixidor, hi ha un altre personatge secundari que em sembla molt interessant; és sor Caterina, una monja experta en medicina que treballa a l'hospital de la Santa Creu i que mostra una personalitat ambigua i fascinant: d'una banda, demostra vocació religiosa i de sacrifici pel proïsme,
i d'altra banda, és una dona coqueta que cuida la seva imatge externa i sembla interessada en la vida mundana.

Aquesta és una novel·la molt ben documentada des del punt de vista històric i el lector descobrirà molts detalls sobre com es vivia a Barcelona al segle XIX en aspectes molt diversos, com els costums, les normes cíviques, l'ordenació dels barris, l'estructura de la muralla i les seves portes, etc. En realitat, Barcelona es converteix també en protagonista de la novel·la i se'ns mostra com una ciutat misteriosa, lúgubre i conflictiva, amb les seves grandeses i les seves misèries. L'autora és una gran estudiosa de la història de la ciutat i de Catalunya, i en la novel·la ho deixa ben palès.

Veus de mort als Encants Vells esdevé així un còctel de gèneres que abraça la novel·la històrica, la detectivesca i l'estudi sociològic, amb un rigor i una originalitat encomiables.

Dins el darrer blau/ Carme Riera

 Carme Riera (Palma, 1948) és una virtuosa del llenguatge, tant en català com en castellà, és catedràtica de literatura espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona i, des de 2012, és membre de la Real Academia Española. Com a escriptora té una carrera que es va iniciar el 1975 amb la novel·la Te deix i està farcida d'obres de prestigi on tenen cabuda gairebé tots els gèneres literaris.

La història que narra Dins el darrer blau (1994) és dramàtica i pertorbadora, i encara ho és més quan sabem  que està inspirada en fets reals: el 1688, a la ciutat de Palma, un grup de jueus conversos, que practiquen la seva fe en secret (cripto jueus), se senten atemorits per la pressió a què són sotmesos per les autoritats religioses, sobretot per la Santa Inquisició, obsedida en implantar un pensament i una creença única, i veuen com a única escapatòria una fugida en vaixell a la ciutat de Liorna, a la costa florentina, on s´han assentat un grup de compatriotes. Una sèrie de fatals casualitats faran que l'intent sigui fallit i que siguin fets presoners per les autoritats, donant lloc a un malson amb final tràgic.

Carme Riera fa servir un català en la seva variant dialectal mallorquina, ric i barroc, amb una complexitat lèxica destacable, una mica arcaïtzant, mantenint la fonètica pròpia i l'article salat. També mereix un espacial esment l'ambientació històrica que fa que el lector es faci una idea molt fidel de com havia de ser la vida a la ciutat de Palma de Mallorca al segle XVII. Quant als personatges, tots estan molt ben caracteritzats, però m'agradaria ressenyar el retrat que fa dels membres de l'església catòlica, com mossén Ferrando, mossén Amengual o l'Inquisidor Major, als quals retrata com éssers mesquins, malvats i inhumans. 

L'autora aconsegueix amb aquesta novel·la transmetre les emocions i sentiments de la comunitat jueva de Mallorca en aquella època; por, angoixa, ràbia, frustració, impotència... i el resultat final és una història que trasbalsa el lector i el fa reflexionar sobre temes tan importants com la intolerància, el respecte al proïsme i el fanatisme religiós.