Carme Riera (Palma, 1948) és una virtuosa del llenguatge, tant en català com en castellà, és catedràtica de literatura espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona i, des de 2012, és membre de la Real Academia Española. Com a escriptora té una carrera que es va iniciar el 1975 amb la novel·la Te deix i està farcida d'obres de prestigi on tenen cabuda gairebé tots els gèneres literaris.
La història que narra Dins el darrer blau (1994) és dramàtica i pertorbadora, i encara ho és més quan sabem que està inspirada en fets reals: el 1688, a la ciutat de Palma, un grup de jueus conversos, que practiquen la seva fe en secret (cripto jueus), se senten atemorits per la pressió a què són sotmesos per les autoritats religioses, sobretot per la Santa Inquisició, obsedida en implantar un pensament i una creença única, i veuen com a única escapatòria una fugida en vaixell a la ciutat de Liorna, a la costa florentina, on s´han assentat un grup de compatriotes. Una sèrie de fatals casualitats faran que l'intent sigui fallit i que siguin fets presoners per les autoritats, donant lloc a un malson amb final tràgic.
Carme Riera fa servir un català en la seva variant dialectal mallorquina, ric i barroc, amb una complexitat lèxica destacable, una mica arcaïtzant, mantenint la fonètica pròpia i l'article salat. També mereix un espacial esment l'ambientació històrica que fa que el lector es faci una idea molt fidel de com havia de ser la vida a la ciutat de Palma de Mallorca al segle XVII. Quant als personatges, tots estan molt ben caracteritzats, però m'agradaria ressenyar el retrat que fa dels membres de l'església catòlica, com mossén Ferrando, mossén Amengual o l'Inquisidor Major, als quals retrata com éssers mesquins, malvats i inhumans.
L'autora aconsegueix amb aquesta novel·la transmetre les emocions i sentiments de la comunitat jueva de Mallorca en aquella època; por, angoixa, ràbia, frustració, impotència... i el resultat final és una història que trasbalsa el lector i el fa reflexionar sobre temes tan importants com la intolerància, el respecte al proïsme i el fanatisme religiós.
No hay comentarios:
Publicar un comentario