El motiu d'aquesta novel·la és un fet històric poc conegut pel públic en general: a la segona meitat del segle XVIII el rei Carles III va fer projectar una ciutat que s'havia de construir al Delta de l'Ebre, amb la intenció de fer-la la nova capital del país i que havia de prendre com a model les ciutats de Sant Petersburg i Nàpols, però que finalment no es va portat a terme per diverses circumstàncies. Per això va contractar diversos arquitectes i artistes que van començar a fer les feines de disseny i projecció.
A partir d'aquesta anècdota històrica l´autor estructura un relat que està narrat en capítols alterns combinant dues èpoques; la actual i la del segle XVIII. En l'actual Emili Rossell, un galerista d'art originari de Sant Carles de la Ràpita, com el propi autor (vegeu el joc metaliterari) obsessionat amb el projecte abans referit intenta fugir de la seva tèrbola vida familiar anterior i dels seus traumes de joventut per forjar una nova vida a Barcelona. Casualment descobreix el diari personal d'un dels arquitectes que van treballar en el projecte, Andrea Roselli i aquesta és la narració retrospectiva que trobem als capítols impars. En aquests, l'arquitecte explica en primera persona la preparació del projecte i la dramática història d'amor que, finalment, de retruc, frustrarà el projecte.
Al final de la novel·la les dues històries es fondran en una de sola i d'aquesta manera es resoldran alguns dels enigmes que travessen tot el relat.
Emili Rosales utilitza una prosa exuberant i evocadora per explicar aquesta història en la que demostra una sensibilitat extraordinària i una gran habilitat per barrejar les dues èpoques i entrellaçar les històries del dos protagonistes que, al final, tot i estar separats per més de dos segles, són sorprenentment semblants i fan camins paral·lels.
Després de llegir el llibre, vénen ganes de demanar a Emili Rosales que abandoni temporalment la seva tasca d'editor (magnífica, per cert) per dedicar més temps a l'escriptura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario