Josep Lozano (Alginet, 1948) és un dels escriptors valencians, en llengua catalana, més destacats i premiats de les últimes dècades, que va aconseguir una gran fita amb la publicació de la seva primera novel·la Crim de germania (1979), amb la que va guanyar el Premi Andròmina de narrativa, el Premi Crítica Serra d'Or i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. El mut de la campana (2003) va ser la seva quarta novel·la.
La història que explica aquesta novel·la té lloc a la València turbulenta de la primera meitat del segle XVII, on l'església és totpoderosa i la Inquisició causa paüra entre els creients. Està narrada en primera persona per Bernat, un frare dominic que té un do per l'oratòria i que cau enamorat d'una dona casada, la Constança, de vida agitada, amb la que comença una relació pecaminosa que els portarà a tots dos a una situació límit de difícil resolució, amb l'afegit d'una epidèmia de pesta que està fent estralls entre els habitants de la ciutat, com si un càstig de Déu caigués sobre ells.
L'ambientació està molt ben aconseguida i la ciutat de València assoleix la categoria de personatge per mèrits propis. Hi ha uns altres dos personatges que són molt importants a la història, tot i ser secundaris: el primer és la mare d'en Bernat, Martina Baixauli, una dona molt religiosa que està capficada en que el seu fill entri a formar part del clergat des que és ben petit i al final ho aconsegueix. La segona és la Monya, una dona pertorbada que havia estat monja i que ara vaga per la ciutat escampant rumors malintencionats i que es convertirà en un malson pel Bernat, atiant la seva mala consciència.
El ritme de la novel·la va de menys a més i a partir de la meitat en endavant, amb l'aparició de l'epidèmia de pesta, l'argument va prenent forma i els esdeveniments es desencadenen fins arribar a un final tràgic i trist. En la meva opinió no és una novel·la del tot rodona però, en conjunt, em sembla força interessant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario