Aquesta és una novel·la històrica que, tal com explica l'autor en la nota final, no està basada en fets reals sinó que ha volgut reflectir una època i un ambient concrets, els de la construcció de la catedral de Girona a finals del segle XIV, això sí, fent servir personatges reals de l'època, com el bisbe de Girona, Jaume Trilla, el mestre d'obres i escultor, Pere Sarcoma o el sinistre inquisidor general de la Corona d'Aragó, Nicolau Eimeric, i posant sobre el paper alguns dels fets més destacables ocorreguts a la ciutat durant aquella part de l'Edat Mitjana, com l'enfrontament dels cristians amb els jueus que vivien al call, molt a prop de la nova catedral, el poder que ostentava l'esglèsia o la persecució misògina que van patir moltes dones pel simple fet de voler ser independents i de voler dedicar-se al curanderisme i a l'herboristeria amb el risc de ser acusades de bruixes. Aquest és el cas de la protagonista del llibre, Guisla Recasens, una pobra dona que durant la seva vida ha patit nombroses desgràcies i que és assetjada per la Santa Inquisició per culpa de la seva amistat amb els seus veïns jueus.
La història està basada en una llegenda que corre per Girona des de temps inmemorials: a la catedral hi ha una gàrgola que mostra la figura d'una dona encaputxada i es diu que és la figura de la bruixa de la catedral, una dona que es dedicava a les males arts i que demostrava el seu odi a la religió catòlica llençant pedres contra la processó del Corpus. Un bon dia, per obra divina. la bruixa es va convertir en pedra i la van posar a la part més alta de la pared del temple com a càstig per les seves malifetes. En la novel·la, un catedràtic d'història de l'època actual investiga els arxius antics de la catedral amb la pretensió de netejar el seu nom per sempre.
Des del punt de vista formal no hi puc posar cap pega a aquesta novel·la; el llenguatge és ric però fàcil d'assimilar, la narració no es fa pesada en cap moment, és entretinguda i la història que explica està ben documentada històricament, però jo vull anar una mica més enllà i, com a experiència lectora, trobo que m'ha decebut una mica perquè molt pocs moments m'han provocat emocions destacables, tot i que narra fets tan tràgics i dramàtics com les tortures i els judicis de la Inquisició o l'aparició d'un brot de pesta negra a la ciutat. Quant als personatges, em passa una mica el mateix, no acabo d'identificar-me amb ells, potser perquè són massa planers i mostren poca profunditat psicològica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario