És poc freqüent que un escriptor que ha triomfat com a novel·lista amb dues obres esplendoroses com La pell freda i Pandora al Congo, canviï de registre radicalment i publiqui després un llibre de relats curts, prenent els riscos que això comporta, però aquest és el cas d'Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965).
Els tretze contes que componen aquest volum estan protagonitzats per personatges molt diversos que s'enfronten a dubtes morals i existencials que han de superar de diferents maneres, de vegades buscant solucions originals i imaginatives, tot i que de vegades també es deixen arrossegar per la força dels esdeveniments. Aquests relats parlen de la vida quotidiana, però ho fan a través de la metàfora i de la fantasia. En realitat, això ja ho havia fet abans Pere Calders, que era un mestre en aquest art, tot i la dificultat que comporta, però això és una prova més de l'actitud arriscada que té Sánchez Piñol davant la literatura.
Crec que tots els relats no són de la mateixa qualitat, si bé és cert que el nivell general
és molt alt, tot i que per mi n'hi ha alguns que destaquen per sobre dels altres pels seus finals inesperats i enginyosos, que donen un tomb a l'argument inicial, com per exemple: "Quan queien homes de la lluna", "La nau dels bojos", "De petit tos de gos; de gran pota d'elefant", "Entre el cel i l'infern" o "Ja no puc més". El que sí que és cert és que tots fan reflexionar sobre alguns aspectes importants de la condició humana: l'amor, la intolerància, els prejudicis, la monotonia, les difícils relacions familiars...
No hay comentarios:
Publicar un comentario