Hi ha diverses controvèrsies al voltant de la figura de William Shakespeare. La més important és sobre l'autoria real de les seves obres, que alguns experts han adjudicat al dramaturg Christopher Marlowe, en teoria mort l'any 1593. Una altra d'aquestes polèmiques tracta sobre la possible homosexualitat de Shakespeare, i es basa en passatges extrets dels seus sonets. Doncs bé, Jordi Mata (Barcelona, 1966) ha agafat aquestes teories, reals o no, per bastir una novel·la apassionant, breu i intensa, que intenta posar llum a un dels misteris més ben guardats de la història de la literatura.
La novel·la comença en el Londres de 1593, sota una epidèmia de pesta i les lluites intestines entre catòlics i protestants. Dos amics i amants, en Will i en Chris es troben per acomiadar-se, potser de forma definitiva. En Will és un jove actor amb projecció que comença a llaurar-se una carrera dins del món del teatre, i en Chris és un escriptor i autor teatral d'èxit que, a més, és espia al servei de la reina Elisabet I. A causa d'aquesta circumstància, en Chris es veu obligat a fingir el seu propi assassinat i pacta amb Will cedir-li les obres que escriu perquè aquest les faci passar per seves. Vint anys després tots dos es retrobaran quan Shakespeare ja és un famós autor i director teatral i Marlowe continua fent d'espia, d'incògnit i ha tornat a Londres per saldar antics comptes.
Mata usa en aquesta novel·la, com ja havia fet abans en algunes de les seves obres anteriors, els seus dots d'historiador per barrejar una realitat passada, construïda amb rigor, amb una ficció basada en llegendes populars o teories conspiratives, més o menys versemblants, i d'aquesta manera vol posar en evidència la infal·libilitat del dogma històric, que encara que no ho sembli, és de vegades molt fràgil.
La segona mort de Shakespeare és una novel·la àgil, entretinguda i estimulant, i al mateix temps, culta, suggerent i colpidora. No es pot demanar més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario