Idaho és la primera novel·la d'Emily Ruskovich i la veritat és que no podria haver tingut un debut més esplendorós i brillant que aquest. Alguns crítics han comparat el seu estil amb el de Maggie O'Farrell, pel seu intimisme, pel perfil psicològic dels seus persoantges i per la tendència a tractar temes que a priori semblen menors, i em sembla una comparació bastant encertada, salvant les distàncies.
El punt de partida d'aquesta història es produeix en un calurós dia d'agost, quan una família formada per quatre membres; el Wade, la Jenny, i les seves dues filles, la June i la May, de 9 i 6 anys respectivament, van en el seu vell camió a la muntanya a recollir fusta. Tot sembla normal, però aleshores es produeix un fet atroç i inexplicable que canvia per sempre la vida dels protagonistes i de la gent que els envolta. A partir d'aquest punt, l'argument de la novela es va expandint, endavant i endarrere en el temps, des de 1995, any en que es produeixen els fets, fins al 2025 quan té lloc el desenllaç final de la història, a la recerca de les motivacions dels personatges, per intentar trobar una explicació a un fet irracional i traumàtic, i també per mostrar com aquest fet ha transformat radicalment la vida de totes les persones que van participar-hi d'una o altra manera.
El paisatge i el clima juguen un paper important en aquesta narració, que està ambientada en les inhòspites muntanyes del nord de l'estat que dona nom a la novel·la, i que està narrada en primera persona per una narrador omniscient amb una prosa encisadora que té cura de tots els detalls.
Quan llegim la sinopsi podria semblar que estem davant d'un thriller psicològic, però res més lluny de la realitat; Idaho és, en la forma i en el fons, una narració introspectiva, intimista, delicada, dolorosa i redemptora.
Emily Ruskovich mostra una sensibilitat colpidora i aconsegueix amb aquesta narració quelcom que sembla impossible: convertir un llibre sobre una atrocitat en una novel·la plena de bellesa i delicadesa, d'amor i compassió. Un gran descobriment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario